ELS NOMS DE L'AIGUA: Arquitectura

ARQUITECTURA

Cases Flotants

Un dels elements més fascinants, i potser més coneguts, d'Amsterdam són les Houseboat, les cases flotants, que podem trobar en molts canals del centre de la ciutat. Una manera diferent de viure a la ciutat plenament integrada a l'encant dels seus canals i carrers.

Sembla que les primeres persones a viure en aquestes cases, que en el seu naixement es podien considerar improvisades, van ser membres de la comunitat hippie que van optar per les barques a causa de l'escassetat d'habitatges que va patir la ciutat després de la Segona Guerra Mundial. També va contribuir a l'augment d'aquests habitatges la modernització, i per tant abandonament i en disposició, de les flota holandesa de vaixells de càrrega que va tenir lloc en aquests anys. Cal tenir present que, des de principis dels anys 60 i especialment durant la dècada dels 70, Amsterdam fou una de les capitals mundials, conjuntament amb San Francisco, del moviment hippie i un dels extrems de la famosa Hippie Trail, la "ruta" que portava fins el Nepal, l'Índia o el sud est asiàtic.

Es considera que en els canals d'Amsterdam hi ha 2.400 cases flotants. De les quals 750 es poden veure pels canals centrals de la ciutat. Generalment hi ha de dos tipus, les conegudes com a "arks" (arques), que són una estructura de formigó amb una casa construïda a sobre, i els antics vaixells que ja no estan motoritzats i per tant amarrats permanentment en un punt dels canals. Si ens movem pel centre d'Amsterdam veurem habitualment aquests segons ja que el propi ajuntament ha fomentat aquest tipus pel seu encant a la vista de ciutadans i turistes.

Molts d'aquests vaixells tenen més de cent anys de vida i inicialment estaven mancats de tota mena de comoditats: sostres baixos, humitats, aire carregat, sense corrent elèctrica ni calefacció que no fos mitjançant la crema de fusta, petroli o gas, etc. però amb el pas dels anys van millorar tots aquests aspectes, especialment les instal·lacions d'electricitat o gas, i des de l'any 2005 tots els vaixells estan connectats a la xarxa de clavegueram de la ciutat evitant embrutar els canals on viuen. Tant és així, que han passat d'estar un habitatge per persones amb pocs recursos, alternatives o de "classe mitja" a convertir-se en preuades vivendes per persones amb ingressos elevats a l'extrem que popularment els neerlandesos anomenen als propietaris dels vaixells del centre d'Amsterdam amb un irònic "watteryuppies".

Actualment no és pas fàcil disposar d'una houseboat a Amsterdam, ja que per tal d'evitar el seu excessiu augment, cal disposar d'un permís especial ("ligplaats" - d'amarratge) que ara per ara dificilment es dona i per tant ha fet que els seus preus hagin augmentat convertint-se en un desitjable habitatge a disposició de poques butxaques.

Ara algunes cases flotants s'han convertit en restaurants, en mercats o en B&B i hotels per la qual cosa és una bona manera de poder descobrir durant unes hores el seu encant. També podem visitar The Houseboat Museum (Prinsengracht 296 K), un vaixell de càrrega, "Hendrika Maria", construït l'any 1913. Fins als anys seixanta del segle passat el vaixell s'usava per a la càrrega de sorra i grava i després va ser reconstruït per convertir-lo en un habitatge que va estar ocupat durant més de vint anys. El Museu manté el seu aspecte històric del vaixell fins l'extrem que sembla com si els seus habitants només s'haguessin absentat un moment per fer la compra...

FONTS

Una font es un surtidor d'aigua que com a element arquitectonic,sol estar situat a un espai urba mab fins utilitaris, de comfort ambiental i decoratius. Aixi que les fonts estan a els patis de darrere, plaçes importants per resaltar la seva importancia.

Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques. Pot ser permanent o temporal. S'origina en la filtració d'aigua de pluja que penetra en una àrea i emergeix en una altra, de menor altitud, on l'aigua no està confinada en un conducte impermeable. Aquestes surgències solen ser abundants en relleus càrstics. Els cursos subterranis de vegades s'escalfen pel contacte amb roques ígnies i afloren com a aigües termals.

Els pous artesians són deus artificials, provocats per l'home mitjançant una perforació a gran profunditat i en què la pressió de l'aigua és tal que la fa emergir a la superfície.

Els antics grecs i romans retien culte a les fonts naturals, que generalment eren consagrades a un déu o a una deessa. La famosa deu d'aigües termals de Bath, al sud-oest de la Gran Bretanya, va ser consagrada pels romans a Minerva, deessa de la saviesa i de laguerra. Les fonts ornamentals, a les ciutats del segle XVII i a començaments del XX, solien evocar aquest caràcter sagrat de les deus mitjançant formacions escultòriques que representaven les antigues deïtats de l'aigua.

AIGUES SUBTERRANIES

Les aigües subterrànies són aquelles que es troben sota la superfície de la terra i que generalment s'acumulen en aqüífers, que són formacions geològiques on s'emmagatzema i circula aigua aprofitant la porositat, la filtració i la fissuració de la roca. Quan el volum d'aigua que s'emmagatzema sota terra és considerable i clarament diferenciat, s'anomena una massa d'aigua subterrània.