dijous, 9 de juny del 2016

PRESENTACIÓ

Som l'equip base 4, Ariadna García, Gorka Macho i Valentina Morales i en aquest blog presentarem tres dels noms de l'aigua: les fonts, deus i aigües subterrànies.

La feina ha estat distribuïda de la següent manera:

Pedro Luis Abdelatif García ha escollit flora , Esports i Diccionari de Llengües , perquè li agrada molt la naturalesa , els esports en general li apassionen molt i tambe li agrada molt els idiomes

Ariadna Garcia ha escollit la música, pintura i literatura, ja que sol escoltar i relacionar molt la música amb la vida quotidiana. A més, m'agraden molt les pintures i les lletres, i d'aquesta mateixa manera, la literatura.

Gorka Macho treballarà sobre el context geogràfic, arquitectura, i les formacións i orígens perquè li agraden molt les escultures com la Fontana Di Trevi, el context geogràfic perquè li agradaria saber on hi ha llocs bonics amb cascades i altres espais per gaudir, a més també saber com es formen les cascades i rius amb la formació i orígens.

Valentina Morales ha optat per la fauna, les tradicions i costums, i el cinema, perquè li agraden molt els animals i la seva manera de viure, tambè les tradicions dels pobles i anar al cinema a veure una bona pel·lícula.

A continuació tractarem aquests temes a fons amb els diferents subtemes relacionats amb ells.


https://drive.google.com/file/d/0BwMFMgtQbu4OS2JMMExBLXBhcFE/view?usp=sharing

Creatiu de Contex Geografic

Aqui esta el link del cretiu:
https://prezi.com/bwpw7x8xqisn/edit/#0

dimarts, 7 de juny del 2016

Creatiu de Arquitectura

Aqui esta el link amb el meu creatiu en un drive:
https://docs.google.com/document/d/1Dspo9hnlHALaHySQ-sKTE7CSrXt4GNCrOvOwDxT_Bco/edit?usp=sharing

Flora

Las plantas acuáticas, también conocidas con el nombre de plantas hidrófitas, higrófilas o higròfites, son plantas adaptadas a la vida en medios muy húmedos o acuáticos.
Entre estas plantas se pueden encontrar algas y también varias especies vegetales vasculares, como briofitas, pteridofitas y angiospermas.





















Normalmente las plantas, nunca pueden tolerar un cierto exceso de agua ya que sino se morirían ahogadas.
Pero también hay unos tipos de plantas que pueden estar sumergidas dentro del agua sin problema y esta serie de plantas se les llaman plantas acuáticas.
Están adaptadas al medio marino, y la mayoría de ellas están arraigadas en el cieno que se forma en el fondo de las aguas en las que viven, ya sea agua salada, dulce, aguas más o menos estancadas, a cualquier tipo de temperatura. El ejemplo más conocido cuando hablamos de plantas acuáticas son las algas, que realizan la fotosíntesis proceso mediante el cual las plantas captan y utilizan la energía de la luz para transformar la materia orgánica en inorgánica) produciendo oxígeno, y son los responsables de la producción primaria: producen materia orgánica a partir de la materia inorgánica.
Hay algas en cualquier ambiente acuático que tenga luz, aunque también son encontrados en ambientes terrestres húmedos.

















Su adaptación al medio acuático es muy variable. Hay algunas plantas que viven totalmente sumergidas, mientras que otras presentan una parte emergente más o menos grande. Normalmente se encuentran fijadas al fondo fangoso mediante los raíces, pero hay un conjunto de variedades de especies que flotan libremente, como la pista, desplazadas por la superficie según las corrientes o el viento.














Fuente de información: http://plantes-inssaf.blogspot.com.es/
Creativo: https://www.youtube.com/watch?v=MZjPprVsuJg&feature=youtu.be

Esports

Gairebé ja ha arribat el estiu , mare meva amb aquesta calor donen ganes per anar a la piscina i estar´si tot el dia no creus.....
Ja va sent hora que donguem un repas de tots els esports aquatics que es practiquen normalment , i tenir-los mes en compte de cara a l´estiu.

Els esports aquatics es poden desarrotllar:

- Dins de l´aigua: com natació , waterpolo , natació sincronitzada , salts etc.....

- Sobre l´aigua: també es poden classificar com esports aquatics com: rem , piragüisme , esquí aquatic , vela , surf etc...

- Sota l´aigua:  buceig , fotografía marina , natació ( Segons la forma de nedar) etc.

Esports Aquatics:

Apnea, Bodyboard, Bodysurfing, Pot, Piragüisme, Submarinisme, Descens de rius, Immersió lleugera, Esquí aquàtic, Flowboarding, Hoquei Subaquàtic, Hydrospeed, Jet ski, caiac, caiac-polo, Windsurf, Kitesurf, Navegació d'esbarjo o esportiva, Natacion amb Aletes , natació en aigües obertes, natació en piscina, natació sincronitzada, Parasailing, Pesca esportiva, Piragüisme, Rafting, Rem, Salt natació, Salvament i socorrisme, Skimboard, Submarinisme, Surf, Skurfing, Trampolí, Triathlon, Vela, bàsquet aquàtic, Waterpolo,

Surf: El surf es un esport que consisteix en mantenir-se en equilibri, lliscant sobre una taula, arrossegada per una onada, el major temps possible i sense caure a l'aigua dirigint-la a través una o diverses quilles situades a la part posterior de la taula. A més de bons reflexos i equilibri, exigeix un domini de la natació i un gran coneixement del mar; així els surfistes poden triar les millors onades

Natació: Hi ha dos tipus de competicions: les proves individuals i els relleus (equips de quatre corredors). Les carreres consisteixen a fer llargs de piscina; es recorren distàncies d'entre 50 i 1.500 metres. Els quatre estils de natació que s'utilitzen en competicions: crol, esquena, papallona o braça. La prova d'estils, combina els quatre. En els Jocs Olímpics i els campionats internacionals, hi ha diverses fases: eliminatòries, quarts de final i semifinals. A la prova final només arriben els vuit millors atletes.

Rem: Rem, esport nàutic on l'atleta competeix en embarcacions impulsades mitjançant la força muscular d'un o diversos remers, usant un o dos rems com palanques simples de primer grau, asseguts d'esquena a la direcció del moviment. En una embarcació de rem tots els elements portants han d'estar fixos al cos de l'embarcació, solament el carro on va assegut el remer pot moure. Segons si el carro és mòbil o no donarà lloc a una classificació. 

Els atletes salten i fan acrobàcies en l'aire abans d'entrar a l'aigua. L'objectiu és efectuar figures perfectes i entrar a l'aigua esquitxant el menys possible. Els jutges valoren la qualitat tècnica i l'execució. Hi 91 tipus de salts de plataforma i 70 de trampolí. Aquests salts es divideixen en sis grups. A cada grup, els salts es distingeixen per la posició del cos durant el vol (estirat, carpado, encongit o lliure), per les acrobàcies realitzades i per l'entrada en l'aigua (de cap, o en forat, i vertical, o de peu).

Surf de vela o Windsurf: El surf de vela, consisteix a lliscar sobre l'aigua sobra una taula que porta una espelma. Les taules de surf de vela són lleugeres, ràpides i fàcils de manejar. Per practicar correctament aquest esport, avui d'aprendre a dominar les onades i el vent de tots dos depèn que els seus esforços tinguin alguna recompensa. Els salts més impressionants seran possibles gràcies a la vela amb la qual comptarem i, com no, al nostre pròpia habilitat per treure el màxim rendiment.

Cercador d´informació: http://deportesacuaticos.info/
Creatiu: https://youtu.be/XjU1-48lUMI
Cercador d´imatges pinterest: https://es.pinterest.com/titig68/

Diccionari de Llengües

As you can see here will be a set of words related to the names of water with different definitions in different languages such as Font, river, lake, estuary, marsh, ocean.

Angles: Source , River , Lake , River mouth , Swamp , Ocean.

Castellano: fuente , Río , Lago , Desembocadura , Pantano , Oceano.

Català: Font , Riu , Llac , Desembocadura , Pantà , Oceà.

Frances: Source , Rivière , Lac , Bouche , Marécage , Océan.

Italià: Fonte , Fiume , Lago , Bocca , Palude , Oceano.

Alemany: Quelle , Fluss , 
See , Mund , Sumpf , Ozean.

Creatiu: https://drive.google.com/drive/folders/0Bxlb_Uw7lyxmRWlVT2F5SEhEbjA

dilluns, 6 de juny del 2016

Formacions i Orígens

FORMACIONES Y ORIGENES DE LAS FUENTES, MANANTIALES Y AGUAS SUBTERRANEAS

Los manantiales han despertado la curiosidad y maravillado a los seres humanos durante miles de años. El hecho de que los manantiales fueran, y para algunas personas todavía sean, fenómenos bastante misteriosos, no es difícil de entender porque se trata de agua que fluye libremente desde el terreno en todo tipo de climas en una cantidad aparentemente inagotable, pero sin un origen obvio.

Sólo a mediados del siglo XVII, el físico francés Pierre Perrault, invalidó la antigua suposición de que la precipitación no podía explicar de manera adecuada la cantidad de agua que manaba de los manantiales y fluía a los ríos. Durante varios años, Perrault calculó la cantidad de agua que cayó en la cuenca del río Sena. Calculó luego la escorrentía anual media midiendo el caudal del río. Después de tener en cuenta la pérdida de agua por evaporación, demostró que quedaba suficiente agua para alimentar los manantiales. Gracias a los esfuerzos pioneros de Perrault y a las determinaciones realizadas por muchos después de é1, sabemos ahora que el origen de los manantiales es el agua procedente de la zona de saturación y que el origen de esta agua son las precipitaciones.
Cuando el nivel freático intersecta la superficie terrestre, se produce un flujo natural de salida del agua subterránea, que se denomina manantial o fuente. Los manantiales se forman cuando un acuicluido detiene la circulación descendente del agua subterránea y la obliga a moverse lateralmente. Allí donde aflora un estrato permeable, aparece un manantial. Otra situación que lleva a la formación de una fuente es la ilustrada en la Figura AGUSUB-06. Aquí, un acuicluido se sitúa por encima del nivel fieático principal. Conforme el agua se filtra hacia abajo, una porción de ella es interceptada por el acuicluido, creando así una zona local de saturación y un nivel freático colgado.
Los manantiales, sin embargo, no están confinados a lugares donde un nivel freático colgado crea un flujo hacia la superficie. Muchas situaciones geológicas llevan a la formación de manantiales porque las condiciones subterráneas varían mucho de un lugar a otro. Incluso en áreas donde las capas subyacentes son rocas cristalinas impermeables, pueden existir zonas permeables en forma de fracturas o canales de disolución. Si estas aperturas se llenan con agua y hacen intersección con la superficie de terreno a lo largo de una pendiente, se producirá un manantial.
figura AGUSUB-06 Cuando un acuicluido está situado por encima del nivel freático principal, puede producirse una zona de saturación localizada. Donde el nivel freático colgado hace intersección con la ladera del valle, fluye un manantial. El nivel freático colgado también hizo que el pozo de la derecha diera agua, mientras que el de la izquierda no producirá agua a menos que sea perforado a una mayor profundidad.
Por definición, el agua de una fuente termal está entre 6 y 9 ºC más caliente que la temperatura media anual del aire para las localidades donde aparece. Sólo en Estados Unidos, hay más de 1.000 de estas fuentes (Figura AGUSUB-07).
Las temperaturas de las minas profundas y de los pozos petrolíferos normalmente se elevan, al aumentar la profundidad, una media de unos 2 º C cada 100 metros. Por consiguiente, cuando el agua subterránea circula a grandes profundidades, se calienta. Si se eleva a la superficie, el agua puede emerger como una fuente termal. El agua de algunas fuentes termales del este de Estados Unidos se calienta de esta manera, Sin embargo, la gran mayoría (más del 95 por ciento) de las fuentes termales (y géiseres) de Estados Unidos se encuentra en el oeste (figura AGUSUB-07). La razón para esta distribución es que la fuente de calor de la mayoría de las fuentes termales es el enfriamiento de las rocas ígneas, y es en el oeste donde la actividad ígnea se produjo más recientemente.
Los géiseres son fuentes termales intermitentes en las cuales las columnas de agua son expulsadas con gran fuerza a diversos intervalos, alcanzando a menudo 10-60 metros en el aire. Después de cesar el chorro de agua, se lanza una columna de vapor normalmente con un rugido atronador. Quizá el géiser más famoso del mundo es el
Old Faithful del Parque Nacional Yellowstone, que hace erupción aproximadamente una vez por hora. La gran abundancia, diversidad y naturaleza espectacular de los géiseres de Yellowstone y otras características térmicas fueron indudablemente la razón principal para que se convirtiera en el primer parque nacional de Estados Unidos.
También se encuentran géiseres en otras partes del mundo, sobre todo en Nueva Zelanda e Islandia. De hecho, la palabra islandesa geysa, que significa salir a chorros, nos proporcionó el nombre de .

Los géiseres aparecen donde existen extensas cámaras subterráneas dentro de las rocas ígneas calientes. En la Figura AGUSUB-08 se muestra cómo funcionan. Cuando agua subterránea relativamente fría entra en las cámaras, se calienta gracias a la roca circundante. En el fondo de las cámaras, el agua está bajo una gran presión debido al peso del agua suprayacente. Esta gran presión evita que el agua hierva a la temperatura superficial normal de 100 ºC. Por ejemplo, el agua del fondo de una cámara llena de agua situada a 300 metros debe alcanzar casi 230º C antes de hervir. El calentamiento hace que el agua se expanda, con el resultado de que algo del agua se ve forzado a salir a la superficie. Esta pérdida de agua reduce la presión de la que queda en la cámara, lo que reduce el punto de ebullición.
Una porción del agua que hay en profundidad dentro de la cámara se convierte rápidamente en vapor y el géiser entra en erupción (Figura 17.8). Después de la erupción, agua subterránea fría vuelve a entrar en la cámara y el ciclo vuelve a empezar.

Cuando el agua subterránea de las fuentes termales y los géiseres fluye hacia fuera en la superficie, el material en solución suele precipitar, produciendo una acumulación de roca sedimentaria química. El material depositado en cualquier lugar determinado refleja habitualmente la composición química de la roca a través de la cual el agua circuló. Cuando el agua contiene sílice disuelta, se deposita alrededor de la fuente un material denominado geiserita. Cuando el agua contiene disuelto carbonato cálcico, se deposita una forma de caliza que se denomina travertino toba calcárea. El último término se utiliza si el material es esponjoso y poroso.
Figura AGUSUB-07 Distribución de las fuentes termales y de los géiseres en Estados Unidos. Obsérvese la concentración en el oeste, donde la actividad ígnea ha sido más reciente. (De G. A. Waring, U. S. Geolog¡cal Survey Professional Paper 492, 1 965.)
Los depósitos de las fuentes termales Mammoth del Parque Nacional Yellowstone son más espectaculares que la mayoría. Conforme el agua caliente fluye hacia arriba a través de una serie de canales y luego a la superficie, la presión reducida permite que se separe el dióúdo de carbono y escape del agua. La pérdida del dióxido de carbono hace que el agua se sobresature con carbonato cálcico, que entonces precipita. Además de contener sílice y carbonato cálcico disueltos, algunas fuentes termales contienen azufre, que proporciona al agua un mal sabor y un olor desagradable. Indudablemente la fuente Rotten Egg (huevo podrido) de Nevada es de este tipo.
Figura AGUSUB-08 Diagramas idealizados de un géiser Un géiser puede formarse si el calor no se distribuye por convección.
A. En esta figura, el agua situada cerca delfondo se calienta hasta casi su punto de ebullición. El punto de ebullición es r¡ás alto allí que en la superficie, porque el peso del agua que tiene por encima aumenta la presión.
B. El agua situada por encima en e sistema de géiser también se calienta. Por consiguiente, se expande y fluye hacia arriba, reduciendo la presión de agua situada en el fondo.

C. Al reducirse la presión en el fondo, se produce la ebullición. Algo del agua del fondo sale en forma de vapor expansivo y produce una erupción.

Web grafia:
http://canigocsa4.blogspot.com.es/
https://es.wikipedia.org/wiki/Manantial
Fotos: Google Imagenes

Context Geogràfic

SOURCES


1. Trevi Fountain , Rome , Italy . It is the most beautiful of all the fountains of Rome, a city that is characterized by having the best works of art of this kind . The figures are Neptune or Oceanus in the middle and two tritons , representing the rough sea and the calm sea . The current Trevi Fountain was initiated in 1732 by Pope Clement XII. It is famous for the scene in the movie " La dolce vita " by Federico Fellini in which Anita Ekberg was given a night dip in the fountain and , also , by the legend that says you have to throw a coin into the fountain to return to Rome . As night is illuminated , perhaps the best time to admire it, when fewer people or , otherwise , very early in the morning . The source pour some 80,000 liters of water per day.

2. Source Swarovski , Wattens , Austria . In a theme park in the town of Wattens , near Innsbruck , Austria , this source is at the same time, a work of art and marketing company Swarovski crystals , as it is part of the Crystal World. It is a giant head , covered with moss , which highlight the bright eyes. Manan mouth waterfalls that blend into a lake. Thus vegetation rose and source and landscape integrated in an artificial spring. And the whole park recreates a world of glass sculptures . This park was made in 1995 to celebrate the centenary of the Swarovski factory.

3. Source of the Lions, Granada , Spain . It is one of the wonders that populate the Alhambra , one of the largest architectural ensembles of Spain . The Fountain of Lions , the eleventh century, presides over the courtyard of the palace of the same name . White marble , is one of the most notable Muslim sculptures. A wheel of twelve lions holding a stack , which is written a poem . In the center of the fountain four channels converge symbolizing the rivers of paradise . The recently restored hydraulic source synthesizes the concept that dominates the whole edifice of the Alhambra.

SPRING



1. Oasis Huacachina - Peru .
It is located in the region of Ica , south of the country. It is popularly known as the Oasis of America (the only one of contentinte ) , and is an attractive place to visit for domestic and foreign tourists . Local legend says that this oasis was formed when a young hunter interrupted a princess while bathing. This out of the bath was leaving quickly growing pools of water , which ended up forming the lake.


2. Oasis Wadi Shab - Oman.
This green oasis is hidden by the great desert of Oman. Some of these springs of this sultanate are being investigated in the field of agricultural biodiversity , since it is curious how are drying up in recent years lot of oases that have persisted for centuries in this area .


3. Chebika Oasis - Tunisia.
This oasis is certainly the best known of the list because it was there that the Star Wars Episode IV was filmed. Since then it is known under the name Oasis Chewbaka .

BELOW GROUND WATERS


They groundwater not usually have a few more important than others because they are important for all drinking water but if there are countries that teinen more groundwater than ortas such as:

Tabla-Top-10_Water.png


Personal Rating:
I do not think it takes a personal assessment on this issue because water is very important for life than for machines , tools, ... and do not think there is one more important than another because they all do the same and give the same function that is life.

Web grapfy:
links de informacion:
Imagenes:

Arquitectura

ARQUITECTURA

Cases Flotants


Un dels elements més fascinants, i potser més coneguts, d'Amsterdam són les Houseboat, les cases flotants,  que podem trobar en molts canals del centre de la ciutat. Una manera diferent de viure a la ciutat plenament integrada a l'encant dels seus canals i carrers.

Sembla que les primeres persones a viure en aquestes cases, que en el seu naixement es podien considerar improvisades, van ser membres de la comunitat hippie que van optar per les barques a causa de l'escassetat d'habitatges que va patir la ciutat després de la Segona Guerra Mundial. També va contribuir a l'augment d'aquests habitatges  la modernització, i per tant abandonament i en disposició, de les flota holandesa de vaixells de càrrega que va tenir lloc en aquests anys. Cal tenir present que, des de principis dels anys 60 i especialment durant la dècada dels 70, Amsterdam fou una de les capitals mundials, conjuntament amb San Francisco, del moviment hippie i un dels extrems de la famosa Hippie Trail, la "ruta" que portava fins el Nepal, l'Índia o el sud est asiàtic.


Es considera que en els canals d'Amsterdam hi ha 2.400 cases flotants. De les quals 750 es poden veure pels canals centrals de la ciutat. Generalment hi ha de dos tipus, les conegudes com a "arks" (arques), que són una estructura de formigó amb una casa construïda a sobre, i els antics vaixells que ja no estan motoritzats i per tant amarrats permanentment en un punt dels canals. Si ens movem pel centre d'Amsterdam veurem habitualment aquests segons ja que el propi ajuntament ha fomentat aquest tipus pel seu encant a la vista de ciutadans i turistes.


Molts d'aquests vaixells tenen més de cent anys de vida i inicialment estaven mancats de tota mena de comoditats: sostres baixos, humitats, aire carregat, sense corrent elèctrica ni calefacció que no fos mitjançant la crema de fusta, petroli o gas, etc. però amb el pas dels anys van millorar tots aquests aspectes, especialment les instal·lacions d'electricitat o gas, i des de l'any 2005 tots els vaixells estan connectats a la xarxa de clavegueram de la ciutat evitant embrutar els canals on viuen. Tant és així, que han passat d'estar un habitatge per persones amb pocs recursos, alternatives o de "classe mitja"  a convertir-se en preuades vivendes per persones amb ingressos elevats a l'extrem que popularment els neerlandesos anomenen als propietaris dels vaixells del centre d'Amsterdam amb un irònic "watteryuppies".

Actualment no és pas fàcil disposar d'una houseboat a Amsterdam, ja que per tal d'evitar el seu excessiu augment, cal disposar d'un permís especial ("ligplaats" - d'amarratge) que ara per ara dificilment es dona i per tant ha fet que els seus preus hagin augmentat convertint-se en un desitjable habitatge a disposició de poques butxaques.




Ara algunes cases flotants s'han convertit en restaurants, en mercats o en B&B i hotels per la qual cosa és una bona manera de poder descobrir durant unes hores el seu encant. També podem visitar The Houseboat Museum (Prinsengracht 296 K), un vaixell de càrrega, "Hendrika Maria", construït l'any 1913. Fins als anys seixanta del segle passat el vaixell s'usava per a la càrrega de sorra i grava i després va ser reconstruït per convertir-lo en un habitatge que va estar ocupat durant més de vint anys. El Museu manté el seu aspecte històric del vaixell fins l'extrem que sembla com si els seus habitants només s'haguessin absentat un moment per fer la compra...


FONTS

Una font es un surtidor d'aigua que com a element arquitectonic,sol estar situat a un espai urba mab fins utilitaris, de comfort ambiental i decoratius. Aixi que les fonts estan a els patis de darrere, plaçes importants per resaltar la seva importancia.


limadoArquitectura: increibles fuentesArquitectura: increibles fuentes

arquitectura

fuentesfuentes
Fuentes de Agua

limado
arquitectura

increiblesincreibles

taringa
limado

Fuentes de Agua
fuentes

Arquitectura: increibles fuentes

taringaarquitectura


Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques. Pot ser permanent o temporal. S'origina en la filtració d'aigua de pluja que penetra en una àrea i emergeix en una altra, de menor altitud, on l'aigua no està confinada en un conducte impermeable. Aquestes surgències solen ser abundants en relleus càrstics. Els cursos subterranis de vegades s'escalfen pel contacte amb roques ígnies i afloren com a aigües termals.
Els pous artesians són deus artificials, provocats per l'home mitjançant una perforació a gran profunditat i en què la pressió de l'aigua és tal que la fa emergir a la superfície.
Els antics grecs i romans retien culte a les fonts naturals, que generalment eren consagrades a un déu o a una deessa. La famosa deu d'aigües termals de Bath, al sud-oest de la Gran Bretanya, va ser consagrada pels romans a Minerva, deessa de la saviesa i de laguerra. Les fonts ornamentals, a les ciutats del segle XVII i a començaments del XX, solien evocar aquest caràcter sagrat de les deus mitjançant formacions escultòriques que representaven les antigues deïtats de l'aigua.
AIGUES SUBTERRANIES
Les aigües subterrànies són aquelles que es troben sota la superfície de la terra i que generalment s'acumulen en aqüífers, que són formacions geològiques on s'emmagatzema i circula aigua aprofitant la porositat, la filtració i la fissuració de la roca. Quan el volum d'aigua que s'emmagatzema sota terra és considerable i clarament diferenciat, s'anomena una massa d'aigua subterrània.